Darreres activitats culturals

Faré un post tipus abstract per resumir les darreres activitats culturals per a les que no he trobat el moment de fer un post individual. En ordre cronològic:

A principis de gener vam anar a veure Linda di Chamounix (el repartiment del Juan Diego Flórez), no em va impressionar tant com a L'Elisir d'amore que vam veure a l'Staatsoper però deu n'hi do.

Ja he parlat de Hedda Gabler, per cert, me l'he estat llegint per gentilesa del meu nou Kindle (It's so kind ;).

Després vam anar a veure Los Miserables. Realment valia la pena anar-ho a veure; per desgràcia hi vam anar un divendres i tenia molta son.

L'endemà vam seguir explotant l'abonament del lliure amb Quitt que tot i que em va agradar no em va entusiasmar.

Després Six in the City 2. Una obra en anglès que consistia en sis esquetxos curts. Els que em va agradar més són Deus Ex Machina (en que un poeta a punt de suïcidar-se troba la seva mussa) i After Ragnarok (en que una dona troba una bruixa a la fi del món).

Aquell mateix cap de setmana vam veure El Mercader de Venècia. No es pot negar que el text té molta força i em va agradar el tractament que se'n feia, malgrat les (criticades) incongruències entre el tractament modern i el text clàssic.

Després d'això i, gentilesa de la cama trencada de la Mònica, vaig poder anar al concert de Sol Gabetta (violoncel; Bertrand Chamayou al piano) al Palau de la Música Catalana. Em va encantar, un autèntic regal pels sentits i només pel preu nominal de l'entrada (hi ha gent que no apuja els preus en la revenda :). Tangencialment, és el primer cop que estic a platea al Palau, sempre hi havia anat amb entrades de les barates.

El divendres d'aquella mateixa setmana vam anar a veure Llums Vermelles (del director de Buried i amb Robert De Niro). Feia molt de temps que no anava al cinema i realment va ser una molt bona elecció.

I per acabar, el diumenge passat, La Bohème al Liceu que també va estar molt bé.

Ahir em van temptar a anar a veure Madama Butterfly però, francament, aquest cap de setmana tinc altres coses en què pensar més d'ordre esportiu.

Sitges' Chronicle

Ahir em vaig arribar fins al Festival de Cinema Fantàstic. Vaig començar d'hora (8:30) i a l'Auditori amb The Yellow Sea, la història d'un emigrant nord-coreà que malviu a la Xina fent de taxista. Fa uns mesos va endeutar-se amb un mafiós de poca volada per poder enviar la seva dona a treballar a Corea del Sud. Fa temps que no n'ha rebut cap noticia, ni un Yuan tampoc. Li ofereixen un pacte: el deute quedarà saldat si se'n va a Seul i mata un home allà. La cosa s'embolica i ell acaba perseguit per la poli i les màfies xinesa i coreana. No sé si mai havíeu vist Humor amarillo (jo no), la idea que en tinc (pel que m'havien explicat) m'ho recordava bastant. Si obviem el fet que aquests anaven a cops de destral.

Donut i cafè (black as midnight in a moonless night) i vaig passar a Hara Kiri: the Death of a Samurai. En que un Samurai descastat es presenta a la casa d'un gran senyor i demana permís per cometre-hi suïcidi ritual. És una manera de recuperar el seu honor perdut. Però és rebut amb escepticisme degut a la plaga de suïcidis-bluf que han tingut darrerament. A més, els guerrers s'han estovat durant els temps de pau i l'honor ja no és el que era.

Bellflower és la típica història noi coneix a noia en un concurs de menjar grills vius (ella guanya per golejada). L'endemà tornen a quedar i decideixen anar a dinar a Texas (total, només han de travessar un parell d'estats). Per cert, el noi i el seu amic (fanàtics de Mad Max) estan fent un llançaflames per quan arribi l'apocalipsi. Però la relació s'acaba enverinant i l'apocalipsi ja tarda. Així tenim: una mica de comèdia romàntica, una mica de road movie i una mica de Mad Max tot en un metratge contingut.

Una pausa per dinar (em vaig saltar Trabalhar cansa, que ja se sap). Aquí vaig tenir un moment Sheldon, quan em pensava que m'ennuegava amb un tros de pernil i no hi havia ningú per fer-me la maniobra de Heimlich. Afortunadament, la sang no va arribar al riu. Ni el pernil a la tràquea.

Vaig fer una mica més de temps fins a The Moth Diaries. Sens dubte la millor de les quatre pelis i amb diferència. Rebecca és una adolescent que estudia en un internat. La seva mare va creure que seria el millor per a ella des que el seu pare es va suïcidar fa un parell d'anys. Odia el lloc, però és un preu petit per poder estar amb les seves amigues. Sobretot la Lucy, la seva amiga de l'ànima i el seu puntal per mantenir la salut mental. Però aquest any tot ha canviat. Hi ha una noia nova, l'Ernessa (pàlida com un glop de llet), que les està separant i ella està boja de gelosia. A més, passen algunes coses rares. Accidents amb resultats tràgics, la Lucy emmalalteix (no menja mai)... i l'Ernessa sempre és al mig de tot plegat. Un conte gòtic.

And the winner is...

http://totalscifionline.com/features/3809-the-100-greatest-sci-fi-movies
Pel meu gust, la primera i la segona són indiscutibles. A partir d'aquí sempre trobo coses que estan massa amunt o massa avall (i alguna que no he vist, però en general no gaires :). De totes maneres em sembla molt difícil fer una llista prioritzada d'aquest tipus. Amb quin criteri decideixes que Encontres a la tercera fase és millor que Planeta prohibit (que no deixa de ser una adaptació de La Tempesta de Shakespeare)? Crec que em podria atrevir a decidir qui hi ha d'haver i qui no en el top X (per a un nombre X relativament gran) però sense prioritzar massa. Per exemple, Gattaca m'agrada bastant més que molta cosa que surt per sobre seu a la llista (però he de reconèixer que tinc certa predilecció per les distopies) i ja no diguem 12 monos. Que La còlera de Khan sigui la millor pel·lícula d'Star Trek em sembla francament discutible. I buscant segur que hi trobaria a faltar alguna cosa.