Bratislava

Bratislava és una ciutat fascinant, té una mena de magnetisme especial. Fèiem nit en un Zimmer d'un poblet austríac a prop de la frontera eslovaca i vam decidir anar a sopar-hi.

L'entrada a la ciutat potser fou una mica deslluïda: un excés de copilots donant instruccions divergents al conductor va dur-nos a errar el camí i a perdre'ns en un barri de blocs d'estil comunista que res no tenen a envejar a les torres de Ciutat Meridiana.

Un cop recuperat el nostre camí vam poder aparcar a prop del centre. L'Stare Mesto de Bratislava és un lloc que val la pena visitar si tens un o dos dies. Molts carrers per a vianants on pots badoquejar sense preocupar-te de tramvies o ciclistes malcarats que amenacin la teva integritat física. Un munt de terrasses i cafès encantadors on prendre alguna cosa. A més, la densitat de monuments per metre quadrat és realment insòlita i aquí no estem parlant només d'escultura i arquitectura. També, la gent resulta molt més agradable que els estirats austríacs.

Vam sopar al Medusa, un restaurant d'allò més sofisticat i on la clientela local, per port, físic i vestuari, convertia el camí fins al lavabo en una passarel·la de moda improvisada.

Després vam prendre uns còctels en una terrassa propera i una mica més tard de l'hora bruixa vam decidir tornar cap al nostre hotel a Bad Deutsch Altenberg.

Poc després d'entrar al cotxe, la calor i l'alcohol van fer el seu fet i em vaig adormir. Em vaig despertar fugaçment a l'hora de travessar la duana. O el que en queda des que Eslovàquia forma part de l'espai Schengen: una mena de garites de l'època comunista a les que l'abandó i la boira baixa donaven un aire fantasmagòric.

En entrar a Àustria els molins de vent, en la fosca, saludaven la nostra arribada amb el gir parsimoniós de les seves aspes gegantines. Vaig entreveure un cartell: acabàvem d'entrar a Kittsee, el primer poble austríac, i vaig tornar a endinsar-me en els dominis de Morfeu.

Em vaig despertar novament en travessar la duana. Noves garites, relíquies de temps passats i un enorme rètol "Bratislava" ens acollien en el nostre retorn a Eslovàquia!? I és que no és tan fàcil deixar enrere Bratislava.

Les respiracions compassades que acompanyaven la música de la ràdio em van ajudar a concloure que una manca de copilots ens havia dut a errar el camí un altre cop. I vaig pensar en la solitud del conductor serè en terres desconegudes, mentre recordava algunes nits en que m'havia tocat fer aquest paper: només pots comptar amb les estrelles, els roncs dels embriacs i algun cartell escadusser per a trobar el teu camí. El nostre camí, de fet.

Vam fer mitja volta, vam tornar a travessar la frontera, els molins tornaven a saludar la nostra arribada i el cartell de Kittsee em va acollir en la meva nova incursió en la terra dels somnis.

En despertar, novament garites entre la boira. Hi havia un soldat amb uniforme gris i gorra de plat? Canvi de sentit, cartell de Kittsee... com insectes cap a la llum... Potser això comença a passar de taca d'oli? Capcinada.

Despert, garites, becaina...

Em fa por obrir els ulls... garites? No és tant fàcil marxar de Bratislava, té una mena de magnetisme especial.

[+/-] Seguir llegint...

Us agraden els miracles?

L'altre dia venia de comprar a l'hiper tot carregat (amb bosses reutiltzables :) i des d'un tros lluny una noia amb accent estranger em diu:

-Has probado esto?
Era una mena de paral·lelepípede rectangular allargat que podria ser una caixeta de cartró o una ampolleta de disseny estrafolari. Li dic que no, em demana la mà i comença a fregar-me una ungla amb el paral·lelepípede rectangular allargat i a vendre'm la moto:
-Bla, bla, bla... en tres passos... primer paso: bla, bla, bla... polvo de diamante... bla, bla, bla... elimina impurezas... segundo paso: bla, bla, bla... algodón... bla, bla, bla... estimula la circulación... tercer paso: ¿Te gustan los milagros?
Per no comprometre'm gaire contesto amb un "depende" (no fos cas que sigui d'una secta de manicurs) .
-Milagros buenos -aclareix ella, cosa que em tranquil·litza fins a cert punt-. Y ¡¡¡¡Tachan!!!!

El cas és que si voleu passar un parell de setmanes amb una ungla polida i refulgent i la resta no, no dubteu a acostar-vos al centre comercial de Sant Cugat. A més, pel que em va dir no marxa amb res.

[+/-] Seguir llegint...

Els dotze treballs del Barça

Per redimir-se de la nefasta temporada passada aquest any el Barça ha fet front als següents treballs:
1.- Ha vençut els lleons a Mestalla (4-1).
2.- Ha golejat l'Hidra del Bernabeu (2-6).
3.- Els seus defenses han caçat fins els golejadors més ràpids d'entre els rivals.
4.- Ha golejat el Bayern (4-0).
5.- Ha fet neteja de la teranyina defensiva d'Stamford Bridge (1-1).
6.- Ha golejat els "pájaros" del Sevilla (4-0).
7.- Ha batut tots els récords haguts i per haver.
8.- Ha superat amb nota els 4 perseguidors de la lliga.
9.- Ha obtingut l'Orelluda guanyant al Manchester (2-0).
10.- Ha vençut a tots els rivals de la lliga.
11.- Ha culminat la temporada aconseguint les tres copes en joc.
12.- I ha subjugat tots els cervers de la lliga marcant més de 100 gols.
D'aquesta manera el Barça ha reivindicat el seu lloc a l'Olimp del Futbol.

Ja he acabat el programa d'EDPs

I els exàmens el dijous passat, ja de pas. Per cert, no us ha passat mai programant, que feu un càlcul complementari per a comprovar si el programa fa els càlculs correctament i veieu que hi ha un error, per que els resultats d'un i altre no concorden. Mireu i remireu, ho repasseu tot quatre mil vegades (o més) i al final l'error és... efectivament: en la comprovació.

Un clàssic de la programació numèrica (almenys en el meu cas) i m'ha tornat a passar. I, és clar, hi he perdut un munt de temps tontament. Què hi farem. De fet acabo d'enviar el programa ara per mail (ja us ho podeu imaginar), la data d'entrega límit era avui (és a dir, estic fora del termini per unes dues hores i mitja; espero que no fos una cosa estricta!!!!).

Aquesta nit he tingut un malson

He somiat que el Manchester ens guanyava 1-2. Primer marcaven ells, just després l'Eto feia un gol des de mig camp en jugada assajada (té truc: jugaven en un camp de futbol sala) que quasi s'ensorra l'estadi (per cert, jo era al camp). I quan ja em pensava que ens n'anàvem a la pròrroga, m'assabento que el Manchester havia fet un altre gol (i jo no me n'havia adonat). Per cert, entre la multitud m'intentaven robar el mòbil, com va passar en la celebració de la Champions de París. La veritat és que he passat mala nit. I a sobre m'he despertat de mala lluna, fins que m'he adonat que tot era un somni. Espero no tenir habilitats precognitives. Suposo que deu ser l'estrès dels exàmens.

Hem vençut els lleons a Mestalla!!!!

I per 4-1. Ja en tenim un i la lliga a un punt.

Els Dotze Treballs d'Hèracles

Per tal de redimir-se, Hèracles, va haver d'afrontar dotze proves impossibles i finalment va ser acollit a l'Olimp entre els déus.

Per tal de redimir-nos de la nefasta temporada passada aquest any ens hem trobat amb un calendari infernal: amb els quatre rivals més durs de la lliga seguits i, en la segona volta, les semifinals de la Champions contra el Chelsea al voltant del Madrid i just després la final de Copa. I encara estem picant pedra, que això no s'ha acabat. No sé què passarà dimecres, no sé què passarà el diumenge. Però de moment ho estem superant amb nota: aquest equip ofereix una superioritat absolutament incontestable, és un equip que enlluerna a tot Europa i ofereix unes lliçons magistrals de futbol a tot aquell que se li posa al davant: 2 a 6 al Bernabeu, un partit per a emmarcar, una cosa que no s'havia vist mai. Què n'aprenguin!!!! Per no parlar del 4 a 0 contra el Bayern o el Sevilla (que va tercer, allà baix, lluuuny) i tantes i tantes nits èpiques i de futbol espectacular. Ja portem 100 gols en lliga i 85 punts i la lliga a tocar...

El Jutge de Tots els Camps posa cadascú al seu lloc: Els del Madrid que anaven venent fum (fumata blanca) els hem ben fumut amb allò que ells en diuen un chorreo històric. Encara no hem guanyat res, però si hi ha justícia en aquest món, aquests jugadors que (com deia aquell) juguen com els déus i corren com diables, aquest equip que està cridat a fer grans coses, entrarà a l'Olimp del futbol per la porta gran.