diumenge, 19 de setembre del 2010

Lliure Albir

-Però, no ho entenc -digué amb una afectada ganyota de preocupació-. Quan els humans dieu que sou lliures exactament què voleu dir?
-A veure -esbufegant-. És difícil d'explicar...


3 comentaris:

monica ha dit...

molt molt bo!!!!!!!!!!

Unknown ha dit...

hi estic d'acord

Nonsmoker Walrus ha dit...

És una història que havia començat feia temps. No sé ben bé com havia previst que acabés (si es que ja teia un final definit). El conte l'havia deixat per "Però tot plegat no és tan senzill com agafar tots" i només hi havia un parell d'anotacions esbossant molt vagament els futurs esdeveniments ("estricnina" i "falten les reflexions de Roy Batty abans de la mort"). Essent l'estricnina un verí és de suposar que, d'alguna manera o altra, l'humà estava previst que morís (si moria o no ja és una altra història). Ara al tornar agafar la història se'm va acudir l'actual gir argumental que, personalment, trobo força reeixit.