Sembla que s'ha fet enrere

La Lola segueix amb el blog.

Cursa de muntanya de Rubí 2009

Bé, ja he corregut la cursa. No està malament: he fet els 11 km en 54 minuts i escaig i sembla que he quedat primer en la categoria de matemàtics. A més, en el sorteig de regals m'ha tocat una samarreta (gentilesa de Running Vallès, moltes gràcies). De totes maneres el que ha triomfat de debò ha sigut el Javi: li ha tocat un (l'últim) pernil!!! (gentilesa de Xarcuteries Alba). El Yago ha tornat amb les mans buides (tret d'una magnífica llibreta amb les fulles roses).

Avui hem tingut club de la birra

Hem tastat una tripleta de Marston's: pedigree, single malt i oyster stout (a mig litre per cap) i una Trappistes Rochefort (aquesta de 9.2 graus, buff!!!!). Estic aquí fent temps, esperant a que baixi per poder tornar cap a casa. No estaven malament, les notes han sigut 6, 7, +/-7,49 (crec que aquí el Ramon ens ha estafat amb la mitjana) i cosa d'un 6.

Després el Lluís ens ha il·lustrat sobre els usos i costums de la castració d'animals domèstics a Juneda. També hem sabut que al Torre no se li poden deixar ocells en custòdia i que l'ocell de la Isa es va suïcidar (desnucant-se de pena) per que la seva novia va marxar (N.B: En aquest club de la birra no s'ha maltractat cap animal). Així mateix hem sabut de les habilitats de la germana del Torre per entrar a casa sense claus. També hem sabut que al Francesc no li agrada que li diguin pel cognom (sembla que el seu pare no té res a veure en això; vull dir en el fet que no li agradi, no en el cognom). També hem conegut amb detall la oferta nocturna de les rambles (llauners i nigerianes). Els proverbials accidents de la Mercè (i el robatori de la seva caixa forta a l'habitació de l'hotel aquesta setmana santa) també han sortit a la conversa. Per cert, la Mercè diu que la Isa té deu anys de massa (per a ser hostessa del cosmocaixa). La Mònica s'ha acomiadat de tots (tot i que demà potser vingui al SAF). En la fase de confessions hem sabut que, quan la Dolors era petita, tenia una mula i no com la del Gerard, que li demanes el que vols i et dóna alguna cosa que normalment s'hi assembla, sinó una que la portava als llocs fins que va caure a la sèquia (la mula) i va passar a fer companyia als ocells custodiats pel Torre. La Isa ha confessat algunes de les bronques que rebia quan era jove. Per exemple per arribar a les 3:00 de la matinada en dia laborable.

[+/-] Seguir llegint...

Ja es mala sort

Ja és mala sort que ara que m'instalo internet, m'obro el blog i em prometo de portar al dia blogs d'amics, coneguts i saludats em trobo amb això.

La Criatura de la Nit

Només sortir es va veure obligat a recular. L'astre rei que, malgrat ser ja ben bé mitja tarda, brillava encara amb tota la seva magnificència, va fer que tornés enrere cap a la seguretat de la penombra. Paradoxalment, aquell esclat de lluminositat que feria les seves fràgils retines el sumia en la més pregona de les tenebres.

Això serà dur, va dir-se. Després d'uns instants de vacil·lació va armar-se de valor i va exposar-se a la llum. Va avançar quasi a les palpentes. Agonitzant. Refugiant-se ara i adés en les ombres que, com illes en un oceà de llum, li oferien els portals dels edificis o algun dels plàtans frondosos que trobava en el seu camí. Va avançar d'esma fins que va poder precipitar-se escales avall en una boca de metro. Com un àngel caigut que fugint de l'encegadora llum divina troba refugi en les tenebres de l'avern. Ara podia caminar amb el cap alt.

Sense massa pressa per abandonar la seguretat del món subterrani va deixar escapar algun metro. Finalment en va agafar un que el va dur cap a un tren, amb la seguretat que quan aquest el deixaria prop de casa el sol ja s'hauria post. En arribar a casa va dir-se que el proper cop que anés a l'oculista agafaria les ulleres de sol.

[+/-] Seguir llegint...

Barça-Bayern

IMPRESSIONANT.

Cursa de bombers 2009

He fet els 10km en 42 minuts i escaig; crec que he rebaixat el meu temps de l'any passat uns 5 minuts, que no està gens malament. I això que només fa un més que entreno. Això sí, aquest any he aconseguit adelantar prou gent com per poder córrer més o menys al meu ritme.

Pròxim repte: el proper dia 19 la cursa de muntanya de Rubí; ja m'hi he apuntat. Ahir (vull dir el dimarts) ja vaig tornar a posar-me a córrer: hi vaig anar cap a les 10 del vespre; 50 minutets sota una pluja persistent però moderada i esquivant riuades de bassals, com trampes gèlides en la fosca. És agradable córrer quan plou, si després t'espera una dutxa d'aigua calenta quan arribes a casa...

Ja tinc Internet!!!!

Bé, ja tinc internet a casa (això no és del tot exacte, en realitat tinc internet mòbil: el que s'ha de fer per no haber de passar pel tub de telefònica), així que haurem de dinamitzar una mica això del blog.
Per cert, configuració del módem amb XP: automàtica (però poc després se'm va espatllar el portàtil, que és on tinc l'XP), amb Kubuntu (del sobretaula): senzilla, amb Vista (també del sobretaula): encara hi estem treballant (no gaire intensament, tot s'ha de dir, ja que prefereixo no conectar-me a internet a través de plataformes insegures). Ja ho diu la saviesa popular: al país dels Vista, l'Ubuntu és el rei.