TBBT: S6 C2 The Decoupling Fluctuation

FYI: El timbre del mòbil de l'Amy és com el del profe d'Oleanna. Vam quedar que sortia a American Beauty?

Menta

Aquest matí, tot just despertar-me he sentit una intensa olor de menta. Al principi m'ha semblat perfectament normal, com si en tingués un test a l'ampit de la finestra. Però a mesura que m'he anat desvetllant m'ha resultat una mica estrany. D'on podia venir aquella olor? No tinc menta a casa i amb les finestres tancades no m'hauria d'arribar aquesta fragància des de fora. No amb aquesta intensitat almenys. Però s'ha anat atenuant. Quasi com si fos un vestigi del món dels somnis que en desvetllar-me del tot s'ha esvaït.

Menta

N.B. El podeu considerar un exercici d'estil en l'ús del MacGuffin.

TBBT: S5 C12 The Shiny Trinket Maneuver

En Sheldon ha necessitat 99 capítols per comprar-se un rellotge de butxaca.Just for the record: jo en tinc un des de finals dels 90 del segle passat.

Per cert, l'altre dia parlava de la nebulosa que apareix en una fotografia penjada al finestral del fons de la sala d'estar de'n Sheldon i en Leonard. En la foto adjunta (detall d'un fotograma de TBBT: S5 C10 The Flaming Spittoon Acquisition) la veiem sobre el cap d'en Sheldon. Hi és des del principi de la sèrie, però no en tots els capítols. Almenys no hi és en: TBBT: S5 C9 The Ornithophobia Diffusion en que la finestra pren un especial protagonisme. Em pensava que es tractava de la Nebulosa Ull de Gat (NGC 6543, Caldwell 6) de la constel·lació del Drac. Però m'he adonat que en realitat es tracta de la Nebulosa Hèlix (NGC 7293, Caldwell 63). Bé, la memòria em falla. És clar que el curs d'astronomia el vaig fer a principis dels 90. De totes maneres, crec que tinc una foto d'aquesta nebulosa a casa els pares...

Treballs d'Amor Perduts

L'entremaliat Cupido fa de les seves al Parc de l'Estació del Nord. Com cada any a finals de Juliol la companyia Parking Shakespeare ens obsequia amb una de les comèdies de Shakespeare a la fresca, aquest cop Love's Labour's Lost. Ja és la tercera vegada que els veig i jo diria que cada any es superen. Els personatges estan treballats, ben caracteritzats i compten amb aquells detalls per buscar la complicitat amb el públic que els fa propers. Per exemple, canten quan convé per acompanyar l'acció i insereixen aquelles referències puntuals al nostre entorn més immediat que arrenquen les rialles de tot el públic. El text, una de les comèdies primerenques de Shakespeare (passat pel sedàs del traductor, of corse) està farcit d'intricades giragonses dialèctiques i jocs de paraules que no crec que sigui precisament fàcil de representar. Però a les seves mans expertes surt natural, com la calor a l'estiu.

Ja sé que tots els que em llegiu habitualment ja l'heu vista (per què hi hem anat junts). Però si algú més em llegeixi, de debò, no us la perdeu. Teniu fins al 31 de Juliol (excepte el dimecres). I és gratuït (a part del mecenatge amb que pugueu correspondre'ls la bona estona). Però aneu amb compte, que podeu acabar enamorant-vos d'una princesa francesa o d'un noble navarrès.

Nethack

"Recently, you have begun to find yourself unfulfilled and distant in your daily occupation. Strange dreams of prospecting, stealing, crusading, and combat have haunted you in your sleep for many months, but you aren't sure of the reason. You wonder whether you have in fact been having those dreams all your life, and somehow managed to forget about them until now. Some nights you awaken suddenly and cry out, terrified at the vivid recollection of the strange and powerful creatures that seem to be lurking behind every corner of the dungeon in your dream. Could these details haunting your dreams be real? As each night passes, you feel the desire to enter the mysterious caverns near the ruins grow stronger. Each morning, however, you quickly put the idea out of your head as you recall the tales of those who entered the caverns before you and did not return. Eventually you can resist the yearning to seek out the fantastic place in your dreams no longer. After all, when other adventurers came back this way after spending time in the caverns, they usually seemed better off than when they passed through the first time. And who was to say that all of those who did not return had not just kept going?
"Asking around, you hear about a bauble, called the Amulet of Yendor by some, which, if you can find it, will bring you great wealth. One legend you were told even mentioned that the one who finds the amulet will be granted immortality by the gods. The amulet is rumored to be somewhere beyond the Valley of Gehennom, deep within the Mazes of Menace. Upon hearing the legends, you immediately realize that there is some profound and undiscovered reason that you are to descend into the caverns and seek out that amulet of which they spoke. Even if the rumors of the amulet's powers are untrue, you decide that you should at least be able to sell the tales of your adventures to the local minstrels for a tidy sum, especially if you encounter any of the terrifying and magical creatures of your dreams along the way. You spend one last night fortifying yourself at the local inn, becoming more and more depressed as you watch the odds of your success being posted on the inn's walls getting lower and lower.
"In the morning you awake, collect your belongings, and set off for the dungeon. After several days of uneventful travel, you see the ancient ruins that mark the entrance to the Mazes of Menace. It is late at night, so you make camp at the entrance and spend the night sleeping under the open skies. In the morning, you gather your gear, eat what may be your last meal outside, and enter the dungeon..."


Fa temps m'havia instal·lat el Nethack a l'ordinador, però no m'havia acabat d'enganxar. Probablement perquè moria força aviat (principalment de gana o d'intoxicació per menjar cadàvers en mal estat). Fa relativament poc el vaig veure a l'android market i me'l vaig instal·lar al mòbil. A més, vaig descobrir que algunes coses són una mala idea, a més d'altra informació útil. Finalment he ascendit a l'estat de semidéu assolint la immortalitat 5,468,903 punts.

TBBT: S5, C21 The Hawking Excitation

En aquest capítol, Stephen Hawking va al Caltech a donar unes conferències i en Howard s'encarrega de fer-li el manteniment de la seva cadira. De fet és el propi Stephen Hawking qui fa d'ell mateix en l'episodi, cosa a la que sembla és força aficionat, ja que ha aparegut en altres sèries. Per exemple, surt al capítol Descent (part 1) de Star Trek The next generation en que es veu en Data jugant a poker (a la Holocoberta) amb Newton, Einstein i el propi Hawking. Fan el típic acudit de que l'Einstein no pot fer operacions aritmètiques i  en Hawking guanya la partida.
Tornant al capítol de TBBT, en Sheldon li prega a en Howard que els presenti però ell s'hi nega en diversos idiomes, entre ells el Klingon. Un petit apunt sobre gramàtica Klingon, fins on jo sé hi ha dues paraules per dir No en Klingon: ghobe' i Qo'. La primera serveix per contestar negativament una pregunta del tipus sí/no, mentre la segona es la que es fa servir per negar-se a fer una cosa, com en el cas que ens ocupa.
Quina enveja!!!! La pronunciació d'en Howard és millor que la meva!!!!

Forbes Fictional 15

Resulta que els de la revista Forbes elabora una llista dels personatges de ficció més rics. Aquest any el primer de la llista és el Drac del Hobbit, Smaug. Evidentment aquesta llista està malament: Ni tant sols hi ha cap  Ferengi a la llista!!!! Sense anar més lluny, el cosí de'n Quark, Gaila, que es dedica al tràfic d'armes a nivell interplanetari, té una lluna en propietat. Quanta gent d'aquesta llista es podrien pagar la seva pròpia lluna? I tot i així ni tant sols és el Ferengi més ric, ja que aquest honor recau en el Gran Nagus amb interessos econòmics en 3 quadrants de la Galàxia. Indignant.

A més, Smaug, ni tant sols és el personatge més ric del món de Tolkien. No han llegit el Silmarillion aquesta gent?

De fet, ni tant sols és el Drac més ric del món de Tolkien.

TBBT: S4, C2 The Cruciferous Vegetable Amplification

En aquest capítol Sheldon s'adona que la seva esperança de vida no és suficientment llarga com per traspassar la seva consciència a una màquina i assolir la immortalitat. Per tant, decideix portar una vida sana: menja verduretes, fa esport, es tanca a la seva habitació i interacciona amb el món exterior a través d'un robot teledirigit...

El cas és que al principi del capítol, quan calcula quan de temps viurà, a la pissarra hi té la fórmula de Bayes i la subaditivitat finita d'una mesura. He de repassar els càlculs, però amb les mateixes eines jo he arribat a la conclusió que si no m'atropella un trolebus puc viure 123 anys. O això o vaig morir ofegat als 6. Potser m'hauré de buscar el curs de natació per internet que va fer el Sheldon, per si les mosques.

Just for the record: jo quan vaig a córrer només faig servir el pulsòmetre i el GPS.

Ja sóc maratonià

I he baixat de les 4 hores: 3:56:00 (oficial) 3:55:57 (crono). Posició: 8891.

Algunes estadístiques:

Freqüencia cardíaca màxima: 191 (a l'apretada final).

Mitjana: 156. Consum energètic: 2383 Kcal (estimació).

Km 10: 54:49.6 (5:29 min/Km)

Km 10 a 15: 26:39.5 (5:20 min/Km)

Km 15 a 20: 26:56.3 (5:23 min/Km)

Km 20 a 25: 27:28.6 (5:30 min/Km)

Km 25 a 30: 28:52.8 (5:47 min/Km)

Km 30 a 35: 29:18.3 (5:52 min/Km)

Km 35 a 40: 30:35.1 (6:07 min/Km)

Km 40 a 42.195: 11:17.6 (5:09 min/Km)

Està clar que la pujada del paral·lel m'ha provat.

Alguns comentaris:

Hi havia alguns corredors disfressats, com un parell de Williams amb casc medieval o una llebre amb una pastanaga penjant davant del nas. També hi havia una geganta de Sant Celoni (com a mínim a la sortida).

M'ha impressionat molt una noia que es deia Àfrica, ja que carregava tot un continent a la seva esquena. Jo, tenint nom d'arcàngel, el màxim que en puc esperar és que em doni una empenteta batent les ales. Tot i que en el moment clau no ho ha fet.

Cap al Km 31, a la corba del Fòrum m'he cobert de glòria quan, al llançar gràcilment una ampolla d'aigua cap a l'esquerra i tot plegant-me una mica (massa) a la dreta per girar he patinat amb una tapa de claveguera: he anat per terra. He parat el cop amb les mans i l'espatlla dreta i he notat una estrebada lletja a la cuixa esquerra en caure, però la sang no ha arribat al riu. Un guiri m'ha donat un cop de mà per aixecar-me (crec que tampoc calia, però s'aprecia el gest) i avanti. Tot sigui dit, ja em va passar una cosa similar entrenant, l'últim dia que vaig córrer amb pluja.

Bé, diria que això és tot.

Darreres activitats culturals

Faré un post tipus abstract per resumir les darreres activitats culturals per a les que no he trobat el moment de fer un post individual. En ordre cronològic:

A principis de gener vam anar a veure Linda di Chamounix (el repartiment del Juan Diego Flórez), no em va impressionar tant com a L'Elisir d'amore que vam veure a l'Staatsoper però deu n'hi do.

Ja he parlat de Hedda Gabler, per cert, me l'he estat llegint per gentilesa del meu nou Kindle (It's so kind ;).

Després vam anar a veure Los Miserables. Realment valia la pena anar-ho a veure; per desgràcia hi vam anar un divendres i tenia molta son.

L'endemà vam seguir explotant l'abonament del lliure amb Quitt que tot i que em va agradar no em va entusiasmar.

Després Six in the City 2. Una obra en anglès que consistia en sis esquetxos curts. Els que em va agradar més són Deus Ex Machina (en que un poeta a punt de suïcidar-se troba la seva mussa) i After Ragnarok (en que una dona troba una bruixa a la fi del món).

Aquell mateix cap de setmana vam veure El Mercader de Venècia. No es pot negar que el text té molta força i em va agradar el tractament que se'n feia, malgrat les (criticades) incongruències entre el tractament modern i el text clàssic.

Després d'això i, gentilesa de la cama trencada de la Mònica, vaig poder anar al concert de Sol Gabetta (violoncel; Bertrand Chamayou al piano) al Palau de la Música Catalana. Em va encantar, un autèntic regal pels sentits i només pel preu nominal de l'entrada (hi ha gent que no apuja els preus en la revenda :). Tangencialment, és el primer cop que estic a platea al Palau, sempre hi havia anat amb entrades de les barates.

El divendres d'aquella mateixa setmana vam anar a veure Llums Vermelles (del director de Buried i amb Robert De Niro). Feia molt de temps que no anava al cinema i realment va ser una molt bona elecció.

I per acabar, el diumenge passat, La Bohème al Liceu que també va estar molt bé.

Ahir em van temptar a anar a veure Madama Butterfly però, francament, aquest cap de setmana tinc altres coses en què pensar més d'ordre esportiu.

TBBT: S3, C11 The Maternal Congruence

En aquest capítol, quan en Leonard està deprimit per problemes amb la seva mare en Sheldon tracta de consolar-lo explicant-li que en alemany existeix un terme precís per referir-se exactament al seu estat d'ànim: Weltschmerz. Segons ens explica es tracta de l'estat d'ànim provocat per la presa de consciencia que el món real mai no satisfarà les expectatives del món ideal creat per la ment. Donada la creixent presència de germanòfils entre els lectors del meu blog he pensat que valia la pena fer-ne esment. Per cert, també és menciona que els alemanys són una gent molt reconfortant.

TBBT: S2, C20 The Hofstadter Isotope

En aquest capítol es menciona el capítol Trials and Tribble-ations (S5, C5) de Star Trek: Deep Space Nine. Resulta que en Leonard s'ha deprimit perquè l'Stuart (l'amo de la botiga de còmics) queda amb la Penny. En Sheldon s'adona dels sentiments d'en Leonard perquè aquest li apaga la tele mentre estan veient aquest capítol. De totes maneres, no està gaire interessat en els seus sentiments ni en aconsellar-lo.

El capítol de Star Trek DS9 és un tribut a la sèrie original, ja que els protagonistes viatgen al passat (concretament al capítol The Trouble With Tribbles, C44 de TOS). Això provoca algunes situacions còmiques pels problemes dels protagonistes amb la tecnologia del segle passat. A més, hi ha una incongruència entre l'aparença dels Klingon en les sèries noves i la de TOS. Els Tribbles són uns animalons peluts molt cucos però que es reprodueixen a una velocitat vertiginosa (segons el doctor McCoy: they are born pregnant) i consumeixen enormes quantitats de menjar, de manera que són una plaga. Tot i així, com a "animal de companyia", agraden molt a tothom (són peluts, fan un soroll agradable,...) tret de als Klingon (i el sentiment sembla que és mutu). En algun moment entre el capítol de TOS i el de DS9 els Klingon van destruir el planeta natal dels Tribbles extingint-ne tota l'espècie, però al final del capítol de DS9 es descobreix que en tornar els protagonistes al futur han reintroduït (presumiblement per error) l'espècie.

Vaig mencionar els capítols de DS9 i de TOS el passat diumenge abans de jugar la partida al Bonanza.

TBBT: S2, C18 The Work Song Nanocluster

Per petició popular (Joachim) inicio una sèrie de post amb informació rellevant (o no) sobre la sèrie The Big Bang Theory.

Comencem per una errata (no és per collonar, I swear). Aquest capítol comença amb una partida Raj vs Leonard de Secret Agent Laser Obstacle Chess. Després de moure peça en Raj li toca moure al Leonard i per fer el seu moviment ha de travessar un garbuix de detectors laser (cosa que no aconsegueix). En Raj i en Howard li posen banda sonora taral·lejant la famosa Dansa del Sabre d'Aram Khachaturian, però en els subtítols en anglès per a sords del DVD diu erròniament que es tracta de la banda sonora de Missió Impossible (que donat el context probablement hauria quedat millor i tot; potser era el que posava al guió?). Pobres hearing impaired.

Per cert, estic pràcticament segur d'haver sentit esmentar Radiohead abans de veure aquest capítol, però crec que la meva principal font d'informació sobre el grup és aquest capítol.

32 Km

Ahir vaig fer el meu record de distància i temps corrent. Fins el proper 25 de Març, és clar. Vaig tardar 3 hores 33 minuts que no és cap temps espectacular (6:39 per Km), però tampoc està malament tenint en compte les pujades que hi ha per on vaig.

Deconstructing Hedda

Spoiler alert. Qui és Hedda Gabler? Un home i una dona s'estan en un cotxe aturat. La dona sent la necessitat d'omplir el silenci incòmode amb algun comentari anodí i tot mirant la horrible casa que tenen davant diu: 'Sempre he somiat viure en aquesta casa'. L'home s'hi aferra com un nàufrag a un tros de fusta: 'Quina casualitat, jo també'. I sobre aquesta 'afinitat' s'hi assenta una relació i Hedda acaba casada amb un home que l'avorreix i vivint en una casa que no suporta.

Quan entra en escena amb la música a tot drap dius: 'Ep! Què tenim aquí?' Veus una dona espectacular, altiva, frívola i que va a la seva. Després el seu comportament comença a resultar excèntric. Però això passa sempre que desconeixem les motivacions d'algú. Sembla forta, però al mateix temps està tan desorientada: s'ha deixat atrapar en la teranyina que ha filat ella mateixa i et comences a preguntar si no es tot façana: potser intenta amagar la seva pusil·lanimitat? Sigui com sigui la seva torre d'ivori trontolla. I al final la torre s'esfondra. Teló.

Per cert, els actors esplèndids.

Me l'hauria de llegir un dia d'aquests.