El principi de la història i les regles del joc els tenim aquí.
L'últim fragment està aquí.
El Nihauat era, des d'un cert punt de vista, un camí (potser un camí entre la dolçor de la infància i la duresa de la vida adulta). Aquest camí començava sempre amb el Llindar i la primera prova era trobar-lo. En el seu cas de seguida ho va veure clar, el Llindar era la cascada. Hi havia arribat molt abans del que es pensava, normalment calia deambular uns quants dies pel bosc fins que aquest es manifestava. Seguint les seves ordres l'animal es precipità a través de la cascada, però quan ell i muntura van creuar-la va passar una cosa estranya: va arribar a l'altra banda cavalcant un felí inexistent. La sobtada desaparició de l'animal va fer que rodolés pel terra humit de la caverna. Era la manera que el Nihauat tenia de dir-li: "has decidit venir tot sol? molt bé, però la mascota també es queda fora". Això el va molestar lleugerament. El Nihauat sempre fixava les seves regles d'entrada, diferents en cada cas. Sovint els animals eren permesos i d'altres cops eren vetats. En comptades ocasions (es podien comptar amb els set dits d'una mà i encara en sobraven) el Nihauat havia fet que algun dels acòlits l'afrontés en solitari. En el cas d'Ell el Nihauat li va permetre d'entrar tot sol, però va deixar que d'altres el poguéssin seguir; els més afortunats dels quals també van poder fugir amb vida. D'altres l'havien afrontat en parella o en grups més nombrosos. En el seu cas la solitud havia estat acceptada però l'animal hauria d'esperar fora.
Quan la seva vista va acostumar-se a la foscor va travesar la caverna. Al fons hi havia una mena de passadís que aviat es bifurcava: El Nihauat li donava a triar entre un camí més fàcil, per a poder calibrar les seves forces i el camí difícil si se sentia prou segur de si mateix. Sense pensar-ho ni un moment va triar el de l'esquerra, on l'empremta màgica era més forta. Era prudent seguir el camí per on la màgia era més intensa? Potser no, però no li importava: era temerari, arrogant i impacient. S'endinsaria de dret en aquell laberint fins les entranyes de l'infern si calia i afrontaria la prova més difícil que el Nihauat li tingués preparada. Va seguir avançant per viaranys tortuosos, sempre baixant, fins que va arribar a una enorme caverna amb una il·luminació estranya, d'un to blavós. Al fons va distingir-hi dues figures esveltes. Sense dubtar ni un moment va acostar-s'hi. Podia notar el seu poder i sabia que no eren rival per a ell. On era la trampa? Aviat ho sabria. Tots tres van conjurar sortilegis de protecció. Llavors una cosa el va sobtar. La barbeta prominent d'una de les dues noies i els moviments característics de l'altra no deixaven lloc a dubtes: ara sabia que unes joves Lluna i Gebre havien sobreviscut a un combat contra ell durant el seu Nihauat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada