L'últim que m'he acabat de llegir és El Vuit de Katherine Neville. He de dir que m'ha agradat força, una lectura lleugera, però d'aquestes que enganxen. La trama està força bé. Dues històries creuades, una ambientada a la revolució francesa i l'altra a l'època de la primera crisi del petroli, ambdues lligades a un misteriós joc d'escacs... En cert moment em va semblar que això de la fórmula i els escacs patinava una mica, però al final em va semblar tot prou ben resolt. Suposo que ja se l'ha llegit tothom que hi pogués estar interessat, així que no m'hi estendré més.
Per cert, curiosament és el segon llibre consecutiu on hi apareix un personatge anomenat Napoleó.
P.S: Gerard, fixa't que és El Vuit, no El Buit, que seria un títol més adequat per a una obra de caire existencialista.
3 comentaris:
Home, jo aquest me l'he llegit i no guardo un excelent record, és entretingut i para de comptar, i sembla que a partir de cert punt no sap com acabar-lo. El tema del Buit ens ho apuntarem per tenir-ho en compte!!
A mí este libro me pareció una basura, llena de los trucos más sucios del best-seller, con personajes de pacotilla, jugueteo con hechos históricos para proporcionar interés espurio, y una trama que empieza prometiendo pero que se le va de las manos a la escritora. Su éxito editorial me parece muy preocupante.
Cuando digo que no tengo criterio me refiero precisamente a esto: rara vez hago una crítica negativa que vaya más lejos de un: "bueno, tampoco está tan mal". Difícilmente pueda escribir una crítica tan demoledora como la tuya. Aunque creo que corrigiendo exámenes de primero he empezado a desarrollar cierto sentido crítico.
Publica un comentari a l'entrada