M'acabo de llegir La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Feia temps me n'havia llegit Pandora al Congo i em va agradar molt, així que feia temps que me'n volia llegir alguna altra cosa. La història està molt bé, suposo que ho podríem definir com una història de terror. Dos homes sols en una illa units per l'instint de supervivència (i separats per altres coses), enfrontats a un exèrcit de monstres en una lluita que els embruteix i els aboca a la follia. Però hi ha més cosa sota la superfície, ja que té un rerefons filosòfic (o antropològic si ho voleu, l'autor és antropòleg). Vull dir que, al cap i a la fi, el llibre ens parla d'un home en lluita amb uns monstres (exteriors i interiors, bestials i humans), en un viatge cap a una illa interior, fora de la societat, fora de la civilització. Crec que aquesta és una de les virtuts dels gèneres tipus fantasia o ciència ficció (i una característica de la bona literatura d'aquests gèneres, sovint considerats menors): et permet crear un escenari irreal, molt lliure, extrem on situar els teus protagonistes. Però al cap i a la fi, estàs parlant d'éssers humans, de les seves grandeses i les seves misèries. De cap a on els condueix la barreja de l'implacable fat i de les seves pròpies decisions.
Per mi val la pena. A més l'estil enganxa, me l'he llegit d'una tirada.
5 comentaris:
No ho dubtis, el llibre és brutal, i en faran una peli per d'aquí a un parell d'anys. No ho recordo bé però crec que era europea i no americana, així que potser no serà espectacular però potser la fan bé i tot!
Aquest ja l'he llegit, podries fer un post sobre Pandora al congo o almenys un comentari (!), que fa temps que dubto sobre si llegir-me'l o no...
Per cert, Animal farm és un dels meus favorits de tots els temps.
A veure, un post detallat no perquè fa molt de temps que me'l vaig llegir i me n'he anat oblidant, el que et puc dir és que a mi em va agradar (però és clar, jo no tinc criteri). Al principi aquest me l'ha recordat una mica, però en realitat són històries diferents. Si aquest et va agradar jo crec que et pots llegir l'altre tranquil·lament.
En realidad, a mí me pareció una novela sobre la diferencia y la actitud ante ella.
La diferencia y la actitud ante esta. Supongo que tienes razón. La verdad es que releyendo el comentario veo que no me lo curré mucho. Aunque personalmente, el punto que me resulta más interesante no es tanto la diferencia en sí como el juego de espejos que se plantea: la novela empieza con (por lo menos) una persona y unos monstruos y termina con un monstruo y unos seres que tal vez no sean tan monstruosos como creíamos al principio. Ya sabes: Cuando miras al abismo, el abismo te devuelve la mirada. Era esto lo que quería decir (olvidé que Nietzsche lo hizo mejor antes que yo).
Publica un comentari a l'entrada