A principis de gener vam anar a veure Linda di Chamounix (el repartiment del Juan Diego Flórez), no em va impressionar tant com a L'Elisir d'amore que vam veure a l'Staatsoper però deu n'hi do.
Ja he parlat de Hedda Gabler, per cert, me l'he estat llegint per gentilesa del meu nou Kindle (It's so kind ;).
Després vam anar a veure Los Miserables. Realment valia la pena anar-ho a veure; per desgràcia hi vam anar un divendres i tenia molta son.
L'endemà vam seguir explotant l'abonament del lliure amb Quitt que tot i que em va agradar no em va entusiasmar.
Després Six in the City 2. Una obra en anglès que consistia en sis esquetxos curts. Els que em va agradar més són Deus Ex Machina (en que un poeta a punt de suïcidar-se troba la seva mussa) i After Ragnarok (en que una dona troba una bruixa a la fi del món).
Aquell mateix cap de setmana vam veure El Mercader de Venècia. No es pot negar que el text té molta força i em va agradar el tractament que se'n feia, malgrat les (criticades) incongruències entre el tractament modern i el text clàssic.
Després d'això i, gentilesa de la cama trencada de la Mònica, vaig poder anar al concert de Sol Gabetta (violoncel; Bertrand Chamayou al piano) al Palau de la Música Catalana. Em va encantar, un autèntic regal pels sentits i només pel preu nominal de l'entrada (hi ha gent que no apuja els preus en la revenda :). Tangencialment, és el primer cop que estic a platea al Palau, sempre hi havia anat amb entrades de les barates.
El divendres d'aquella mateixa setmana vam anar a veure Llums Vermelles (del director de Buried i amb Robert De Niro). Feia molt de temps que no anava al cinema i realment va ser una molt bona elecció.
I per acabar, el diumenge passat, La Bohème al Liceu que també va estar molt bé.
Ahir em van temptar a anar a veure Madama Butterfly però, francament, aquest cap de setmana tinc altres coses en què pensar més d'ordre esportiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada