TBBT: S5, C21 The Hawking Excitation

En aquest capítol, Stephen Hawking va al Caltech a donar unes conferències i en Howard s'encarrega de fer-li el manteniment de la seva cadira. De fet és el propi Stephen Hawking qui fa d'ell mateix en l'episodi, cosa a la que sembla és força aficionat, ja que ha aparegut en altres sèries. Per exemple, surt al capítol Descent (part 1) de Star Trek The next generation en que es veu en Data jugant a poker (a la Holocoberta) amb Newton, Einstein i el propi Hawking. Fan el típic acudit de que l'Einstein no pot fer operacions aritmètiques i  en Hawking guanya la partida.
Tornant al capítol de TBBT, en Sheldon li prega a en Howard que els presenti però ell s'hi nega en diversos idiomes, entre ells el Klingon. Un petit apunt sobre gramàtica Klingon, fins on jo sé hi ha dues paraules per dir No en Klingon: ghobe' i Qo'. La primera serveix per contestar negativament una pregunta del tipus sí/no, mentre la segona es la que es fa servir per negar-se a fer una cosa, com en el cas que ens ocupa.
Quina enveja!!!! La pronunciació d'en Howard és millor que la meva!!!!

Forbes Fictional 15

Resulta que els de la revista Forbes elabora una llista dels personatges de ficció més rics. Aquest any el primer de la llista és el Drac del Hobbit, Smaug. Evidentment aquesta llista està malament: Ni tant sols hi ha cap  Ferengi a la llista!!!! Sense anar més lluny, el cosí de'n Quark, Gaila, que es dedica al tràfic d'armes a nivell interplanetari, té una lluna en propietat. Quanta gent d'aquesta llista es podrien pagar la seva pròpia lluna? I tot i així ni tant sols és el Ferengi més ric, ja que aquest honor recau en el Gran Nagus amb interessos econòmics en 3 quadrants de la Galàxia. Indignant.

A més, Smaug, ni tant sols és el personatge més ric del món de Tolkien. No han llegit el Silmarillion aquesta gent?

De fet, ni tant sols és el Drac més ric del món de Tolkien.

TBBT: S4, C2 The Cruciferous Vegetable Amplification

En aquest capítol Sheldon s'adona que la seva esperança de vida no és suficientment llarga com per traspassar la seva consciència a una màquina i assolir la immortalitat. Per tant, decideix portar una vida sana: menja verduretes, fa esport, es tanca a la seva habitació i interacciona amb el món exterior a través d'un robot teledirigit...

El cas és que al principi del capítol, quan calcula quan de temps viurà, a la pissarra hi té la fórmula de Bayes i la subaditivitat finita d'una mesura. He de repassar els càlculs, però amb les mateixes eines jo he arribat a la conclusió que si no m'atropella un trolebus puc viure 123 anys. O això o vaig morir ofegat als 6. Potser m'hauré de buscar el curs de natació per internet que va fer el Sheldon, per si les mosques.

Just for the record: jo quan vaig a córrer només faig servir el pulsòmetre i el GPS.

Ja sóc maratonià

I he baixat de les 4 hores: 3:56:00 (oficial) 3:55:57 (crono). Posició: 8891.

Algunes estadístiques:

Freqüencia cardíaca màxima: 191 (a l'apretada final).

Mitjana: 156. Consum energètic: 2383 Kcal (estimació).

Km 10: 54:49.6 (5:29 min/Km)

Km 10 a 15: 26:39.5 (5:20 min/Km)

Km 15 a 20: 26:56.3 (5:23 min/Km)

Km 20 a 25: 27:28.6 (5:30 min/Km)

Km 25 a 30: 28:52.8 (5:47 min/Km)

Km 30 a 35: 29:18.3 (5:52 min/Km)

Km 35 a 40: 30:35.1 (6:07 min/Km)

Km 40 a 42.195: 11:17.6 (5:09 min/Km)

Està clar que la pujada del paral·lel m'ha provat.

Alguns comentaris:

Hi havia alguns corredors disfressats, com un parell de Williams amb casc medieval o una llebre amb una pastanaga penjant davant del nas. També hi havia una geganta de Sant Celoni (com a mínim a la sortida).

M'ha impressionat molt una noia que es deia Àfrica, ja que carregava tot un continent a la seva esquena. Jo, tenint nom d'arcàngel, el màxim que en puc esperar és que em doni una empenteta batent les ales. Tot i que en el moment clau no ho ha fet.

Cap al Km 31, a la corba del Fòrum m'he cobert de glòria quan, al llançar gràcilment una ampolla d'aigua cap a l'esquerra i tot plegant-me una mica (massa) a la dreta per girar he patinat amb una tapa de claveguera: he anat per terra. He parat el cop amb les mans i l'espatlla dreta i he notat una estrebada lletja a la cuixa esquerra en caure, però la sang no ha arribat al riu. Un guiri m'ha donat un cop de mà per aixecar-me (crec que tampoc calia, però s'aprecia el gest) i avanti. Tot sigui dit, ja em va passar una cosa similar entrenant, l'últim dia que vaig córrer amb pluja.

Bé, diria que això és tot.

Darreres activitats culturals

Faré un post tipus abstract per resumir les darreres activitats culturals per a les que no he trobat el moment de fer un post individual. En ordre cronològic:

A principis de gener vam anar a veure Linda di Chamounix (el repartiment del Juan Diego Flórez), no em va impressionar tant com a L'Elisir d'amore que vam veure a l'Staatsoper però deu n'hi do.

Ja he parlat de Hedda Gabler, per cert, me l'he estat llegint per gentilesa del meu nou Kindle (It's so kind ;).

Després vam anar a veure Los Miserables. Realment valia la pena anar-ho a veure; per desgràcia hi vam anar un divendres i tenia molta son.

L'endemà vam seguir explotant l'abonament del lliure amb Quitt que tot i que em va agradar no em va entusiasmar.

Després Six in the City 2. Una obra en anglès que consistia en sis esquetxos curts. Els que em va agradar més són Deus Ex Machina (en que un poeta a punt de suïcidar-se troba la seva mussa) i After Ragnarok (en que una dona troba una bruixa a la fi del món).

Aquell mateix cap de setmana vam veure El Mercader de Venècia. No es pot negar que el text té molta força i em va agradar el tractament que se'n feia, malgrat les (criticades) incongruències entre el tractament modern i el text clàssic.

Després d'això i, gentilesa de la cama trencada de la Mònica, vaig poder anar al concert de Sol Gabetta (violoncel; Bertrand Chamayou al piano) al Palau de la Música Catalana. Em va encantar, un autèntic regal pels sentits i només pel preu nominal de l'entrada (hi ha gent que no apuja els preus en la revenda :). Tangencialment, és el primer cop que estic a platea al Palau, sempre hi havia anat amb entrades de les barates.

El divendres d'aquella mateixa setmana vam anar a veure Llums Vermelles (del director de Buried i amb Robert De Niro). Feia molt de temps que no anava al cinema i realment va ser una molt bona elecció.

I per acabar, el diumenge passat, La Bohème al Liceu que també va estar molt bé.

Ahir em van temptar a anar a veure Madama Butterfly però, francament, aquest cap de setmana tinc altres coses en què pensar més d'ordre esportiu.

TBBT: S3, C11 The Maternal Congruence

En aquest capítol, quan en Leonard està deprimit per problemes amb la seva mare en Sheldon tracta de consolar-lo explicant-li que en alemany existeix un terme precís per referir-se exactament al seu estat d'ànim: Weltschmerz. Segons ens explica es tracta de l'estat d'ànim provocat per la presa de consciencia que el món real mai no satisfarà les expectatives del món ideal creat per la ment. Donada la creixent presència de germanòfils entre els lectors del meu blog he pensat que valia la pena fer-ne esment. Per cert, també és menciona que els alemanys són una gent molt reconfortant.

TBBT: S2, C20 The Hofstadter Isotope

En aquest capítol es menciona el capítol Trials and Tribble-ations (S5, C5) de Star Trek: Deep Space Nine. Resulta que en Leonard s'ha deprimit perquè l'Stuart (l'amo de la botiga de còmics) queda amb la Penny. En Sheldon s'adona dels sentiments d'en Leonard perquè aquest li apaga la tele mentre estan veient aquest capítol. De totes maneres, no està gaire interessat en els seus sentiments ni en aconsellar-lo.

El capítol de Star Trek DS9 és un tribut a la sèrie original, ja que els protagonistes viatgen al passat (concretament al capítol The Trouble With Tribbles, C44 de TOS). Això provoca algunes situacions còmiques pels problemes dels protagonistes amb la tecnologia del segle passat. A més, hi ha una incongruència entre l'aparença dels Klingon en les sèries noves i la de TOS. Els Tribbles són uns animalons peluts molt cucos però que es reprodueixen a una velocitat vertiginosa (segons el doctor McCoy: they are born pregnant) i consumeixen enormes quantitats de menjar, de manera que són una plaga. Tot i així, com a "animal de companyia", agraden molt a tothom (són peluts, fan un soroll agradable,...) tret de als Klingon (i el sentiment sembla que és mutu). En algun moment entre el capítol de TOS i el de DS9 els Klingon van destruir el planeta natal dels Tribbles extingint-ne tota l'espècie, però al final del capítol de DS9 es descobreix que en tornar els protagonistes al futur han reintroduït (presumiblement per error) l'espècie.

Vaig mencionar els capítols de DS9 i de TOS el passat diumenge abans de jugar la partida al Bonanza.